Habitats and nekto-benthic communities of the bottom-trawl sishery developed on the continental shelf of the Balearic Islands

Resum

Introducció La presència d‘hàbitats bentònics biogènics a la plataforma continental de les Illes Balears és ben coneguda. Al circalitoral hi destaquen per la seva presència: els fons d’algues vermelles calcàries de la família de les coral·linàcies (coneguts com a maërl), considerats especialment sensibles als impactes antropogènics; els fons de crinoïdeus, considerats un hàbitat essencial pel cicle vital dels recursos pesquers; o els fons d’avellanó, caracteritzats per presentar biomasses elevades d’algues vermelles toves, principalment del gènere Peyssonnelia. La pesquera de ròssec que es desenvolupa a la plataforma continental de l’Arxipèlag coincideix amb aquests tipus de fons. Malgrat això i els efectes negatius del ròssec sobre els hàbitats bentònics, a les Balears existeix poca informació sobre les relacions entre aquests hàbitats i les espècies explotades, de les quals tampoc se’n coneix la biologia i estat d’explotació de la majoria. Contingut de la investigació Aquesta tesi doctoral estudia els hàbitats bentònics i les comunitats necto-bentòniques explotats per la pesquera de ròssec de la plataforma continental de les Illes Balears. Els principals objectius són determinar com es relacionen hàbitats i recursos pesquers, quins són els principals factors que afecten la distribució d’ambdós, i com afecta la presència dels principals hàbitats biogènics a la condició fisiològica d’algunes de les espècies de peixos que els caracteritzen. També s’estudia per primer cop la biologia i estat d’explotació d’alguns dels recursos pesquers característics d’aquests fons, així com l’efecte del canvi de la geometria de la malla del cop de les xarxes de ròssec, de ròmbica a quadrada, sobre la selectivitat d’aquesta pesquera. Els resultats destaquen que la presència dels fons de maërl i de Peyssonnelia als caladors de ròssec de la plataforma costanera, i els de crinoïdeus als de la plataforma profunda, actua com a un factor important per a la distribució dels recursos pesquers necto-bentònics. La hidrodinàmica condiciona tant la distribució dels hàbitats com la dels peixos. En aquest sentit, la mida dels peixos apareix com una característica clau en la seva distribució a través de gradients de canvi d’ambdós, hàbitat i règim hidrodinàmic. L’estudi de la biologia d’espècies íctiques característiques de la plataforma costanera, indica que els hàbitats biogènics estructuralment més complexes i amb major biomassa algal, com els de maërl i Peyssonnelia, permeten als individus que hi habiten gaudir d’una millor condició fisiològica que els que es distribueixen a hàbitats menys complexes i amb menor biomassa bentònica, com els fons de sorra. Les principals espècies ‘by-catch’ de la pesquera de ròssec que es desenvolupa a la plataforma continental de l’Arxipèlag Balear es troben en un nivell de sobreexplotació semblant, o inclús més pronunciat, que les principals espècies objectiu d’aquesta pesquera, el moll (Mullus surmuletus) i el lluç (Merluccius merluccius). La utilització de malla quadrada al cop suposa una clara millora en la selectivitat dels arts de ròssec, reduint la captura rebutjada i augmentant la talla de primera captura de la majoria d’espècies. Tot i així, aquestes talles segueixen essent menors que la talla de maduresa sexual de la majoria d’espècies, i en alguns casos, fins i tot menors que les talles mínimes legals. Conclusió Els resultats remarquen la importància que té la presència dels hàbitats bentònics biogènics per a les poblacions d’organismes necto-bentònics. Alguns d’aquests hàbitats poden actuar com a oasis que permetrien als peixos afrontar amb una millor condició fisiològica els requeriments energètics del seu cicle vital. Al Mar Balear, una àrea que destaca per la seva oligotròfia i on les poblacions de les principals espècies comercials mostren signes de sobreexplotació, la sostenibilitat dels recursos pesquers dependrà de la capacitat d’implementar mesures de gestió amb objectius més enllà de la millora del règim d’explotació actual. Hauran de tenir en compte aspectes clau del cicle vital d’aquestes espècies i la conservació dels hàbitats que els hi donen suport.