Estudi descriptiu sincrònic d'un corpus de narrativa de ficció en llengua catalana i la seva traducció al romanès

Resumen

Aquesta tesi planteja una investigació que s’inscriu en el paradigma dels estudis descriptius de traducció, en la qual s’indaguen les normes que van regir les traduccions de 24 obres de narrativa catalana de ficció vessada al romanès entre 1995 i 2010. Es tracta d’una àrea a la qual s’han dedicat escassos estudis, que no contemplaven cap anàlisi des de la perspectiva traductològica. Amb l’objectiu d’analitzar aquestes traduccions, hem pres com a punt de partida l’apropament polisistèmic (I. Even-Zohar) per a configurar les relacions sistèmiques entre les dues literatures. La fase empírica d’aquest estudi s’ha centrat en un model d’anàlisi traductològica orientat cap a la detecció de normes centrals i perifèriques i de tendències idiosincràtiques (G. Toury) en el corpus de traduccions que fan l’objecte del nostre estudi. Per a formular les normes generals ens vam basar en dos tipus d’anàlisis. L’anàlisi descriptiva extratextual es va orientar cap a la formulació de polítiques de traducció, i l’anàlisi textual comparativa es va centrar en les intervencions matricials sobre els textos d’arribada (omissions, afegits, modificacions) i en les tècniques emprades en la traducció dels culturemes. L’estudi s’articula entorn de tres eixos interrelacionats: teoria, història i anàlisi empírica, que es despleguen al llarg de set capítols. El primer capítol introdueix el marc teòric general mitjançant un compendi de les principals teories de traducció en les quals es va basar la investigació: els estudis descriptius de traducció, la teoria dels polisistemes i les normes en traducció. El segon capítol presenta el marc teòric d’anàlisi, passant revista a diferents abordaments del culturema com a unitat de traducció, amb èmfasi en l’àmbit literari. El tercer capítol tracta els aspectes metodològics que van orientar i definir el treball. Es delimita el corpus sobre el qual es va treballar, es defineixen i il·lustren els conceptes teòrics i els instruments metodològics i es conclou amb la presentació del model d’anàlisi aplicat. El quart capítol esbossa el recorregut històric de les traduccions literàries catalanes al llarg del segle XX. El quint capítol presenta el context de publicació de les traduccions del corpus analitzat i delinea les normes preliminars que les van marcar. El sisè capítol abasta l’anàlisi matricial (omissions, afegits i modificacions) i lingüisticotextual (culturemes i tècniques de traducció emprades). El setè i últim capítol sintetitza els resultats obtinguts, presenta les normes generals i les tendències detectades, així com les conclusions d’aquest treball.