El lloc web editorial com a epitext virtual públicparàmetres i indicadors

  1. Gemma Lluch 1
  2. Dari Escandell 2
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

  2. 2 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

ISSN: 1697-7750

Any de publicació: 2018

Número: 20

Pàgines: 65-80

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Cultura, lenguaje y representación = Culture, language and representation: revista de estudios culturales de la Universitat Jaume I = cultural studies journal of Universitat Jaume I

Resum

El lloc web d’una editorial s’entén com un epitext virtual públic format per un conjunt de documents i de recursos dirigit tant als lectors com als compradors dels llibres que presenta. L’objectiu de la investigació és dissenyar un model metodològic per a analitzar com les empreses editorials construeixen els seus aparadors virtuals i com comuniquen el contingut que s’hi allotja. Per a la seua construcció, partírem en una fase inicial d’una revisió bibliogràfica que va visualitzar la mancança d’investigacions sobre aquests llocs web concrets; com a conseqüència, es van adaptar els primers resultats a l’objecte d’anàlisi. La investigació que presenta aquest article avança l’estudi anterior (Escandell i Lluch, 2016) amb la utilització de l’eina en sis editorials i l’ampliació de la revisió de la literatura. El resultat final és doble: per una banda, es proposa una eina metodològica que ha permès detectar, classificar i analitzar dades segons els paràmetres resultants –presentació, contingut general, mitjans socials, usabilitat, usuari i contingut textual–; i, per l’altra banda, l’ús de l’eina ha aportat una primera conclusió sobre com les sis editorials es presenten a Internet. Així, encara que un lloc web permet visibilitzar l’editorial i els seus productes i fer-los guanyar reputació, i, sobretot, crear una comunitat amb el comprador del llibre, cinc de les editorials analitzades mantenen una comunicació essencialment analògica ja que no integren els seus usuaris en la comunicació.

Referències bibliogràfiques

  • Bhaskar, Michael. 2004. La máquina de contenido. Hacia una teoría de la edición desde la imprenta hasta la red digital. Mèxic: FCE.
  • Bourdieu, Pierre. 1993. The Field of Cultural Production: Essays on Arts and Literature. Cambridge: Polity Press.
  • Celaya, Javier. 2012. «Tendencias digitales en el mundo del libro». En Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento: mercado, servicios y derechos, eds. José Antonio Cordón et al. Madrid: Pirámide, 51-68.
  • Cuenca, José M. i Jesús Estepa. 2004. «La didáctica del patrimonio en Internet. Análisis de páginas web elaboradas por centros de interpretación del patrimonio cultural». En Formación de la ciudadanía: las TICs y los nuevos problemas, eds. Mª Isabel Vera i David Pérez. Alacant: Universitat d’Alacant. https://goo.gl/D4g4AH.
  • Escandell, Dari i Gemma Lluch. 2016. «Com avaluar webs editorials. Procediment metodològic preliminar basat en investigacions similars». EDUcación y TECnología. Propuestas desde la investigación y la innovación educativa, ed. Rosabel Roig-Vila. Barcelona: Octaedro, 1599-1608.
  • Genette, Gerard. 1997. Paratexts: Thresholds of Interpretation. Cambridge: Cambridge University Press.
  • Gil, Manuel. 2016. Manual de edición. Bogotà: CERLALC.
  • González-Fernández-Villavicencio, Nieves. 2016. Métricas de la web social y bibliotecas. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.
  • Hilera, J. Ramón, Luis Fernández i Esther Suárez. 2012. «Evaluación de la legibilidad de webs de universidades». El profesional de la información 21: 468-474. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2012.sep.04.
  • Izquierdo, Jesús, Verónica de la Cruz-Villegas, Silvia Patricia Aquino Zúñiga, María del Carmen Sandoval Caraveo i Verónica García Martínez. 2017. «La enseñanza de lenguas extranjeras y el empleo de las TIC en las escuelas secundarias públicas». Comunicar 50: 33-41. https://doi.org/ 10.3916/C50-2017-03.
  • Jenkins, Henry, Sam Ford i Joshua Green. 2015. Cultura transmedia. La creación de contenido y valor en una cultura en red. Barcelona: Gedisa.
  • Lluch, Gemma. 2017. «Los jóvenes y adolescentes comparten la lectura». En ¿Cómo leemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores, ed. Francisco Cruces. Madrid: Ariel/Fundación Telefónica, 29-51.
  • Lluch, Gemma, Rosa Tabernero i Virginia Calvo. 2015. «Epitextos virtuales públicos como herramienta para la difusión del libro». El profesional de la información 24: 797-804. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2015.nov.11
  • Millán, José Antonio. 2015. Edición y difusión del libro. El profesional de la información 24: 699-703. http://dx.doi.org/10.3145/epi.2015.nov.01.
  • Nielsen, Jakob i Hoa Loranger. 2006. Usabilidad. Prioridad en el diseño web. Madrid: Anaya Multimedia.
  • Ojeda, Fernando, Francisco Perales i José Gutiérrez. 2012. «Evaluación de la calidad de webs y blogs sobre educación ecológica». Cultura y Educación 24: 77-93. doi:10.1174/113564012799740812.
  • Önder, Neslihan. 2013. «Generic structure and promotional elements in best-selling online book blurbs a cross-cultural study». Ibérica. Revista de la Asociación Europea de Lenguas para Fines Específicos 25: 171-194.
  • Pérez-Montoro, Mario. 2014. «Políticas universitarias de difusión de la información a través de la propia web institucional». El profesional de la información, 23: 190-194. http://dx.doi.org/ 10.3145/ epi.2014.mar.12.
  • Piñeiro, Valeriano, Juan José Igartua i Felipe Marañón. 2017. «El diseño de las sedes web municipales de España. Una propuesta metodológica para su análisis». Revista española de Documentación Científica 40. doi: http://cort.as/-BjKG. 2017.1.1368.
  • Serrano-Puche, Javier. 2016. «Internet y emociones: nuevas tendencias en un campo de investigación emergente». Comunicar 46: 19-26. http://cort.as/-BjKY.
  • Velandia-Mesa, Cristian et al. 2017. «La investigación formativa en ambientes ubicuos y virtuales en Educación Superior». Comunicar 51: 9-18. http://cort.as/-BjKf.
  • Walter, David. 2016. Nielsen Book US Study: The Importance of Metadata for Discoverability and Sales. Nova York: Nielsen Book Services Ltd.
Fuente de los datos: Dialnet