Immigració no comunitària, exclusió social, segregació urbana i tipologia de l’habitatge a la ciutat d’AlacantPolítiques i propostes: la gestió local

Laburpena

Un dels principals reptes per a les societats europees, a l'actualitat, és aconseguir la integració social de la població immigrada. La manca d'accès a un habitatge digne del col·lectiu immigrat no és més que el reflexe de la manca d'integració i l'exclusió social que sofreix. A la ciutat d'Alacant, la població immigrada comença a ser un col·lectiu nombrós que resideix, majoritàriament, als barris marginals de la ciutat i viu en unes condicions més precàries que la resta de la població. Una política d'habitatge per a la població immigrada no seria pragmàtica si abans no es concedeixen els drets de ciutadania i s'apliquen polítiques integrals d'acollida i d'integració social adeqüades a les seues necessitats, amb estratègies a mitjà i llarg termini. Aquestes polítiques s'haurien d'aplicar a l'àmbit local perquè siguen eficaces. A més a més, el govern espanyol hauria de dissenyar una política d'immigració més enllà del control de les fronteres i les costes, les deportacions i la llei d'estrangeria. Una política d'immigració que faça respectar els drets humans de les persones immigrades i facilite la seua integració de manera que evite situacions de marginalitat i exclusió. També seria necessària la col·laboració de la Unió Europea, sobretot pel que fa a l'establiment de relacions i acords amb els països emissors d'immigrants (codesenvolupament). Però també per a lluitar contra el tràfic de persones seria necessària una intervenció a Algèria i el Marroc.