El utillaje lítico de talla en la prehistoria reciente valencianaaspectos tipológicos estilísticos y evolutivos

  1. JUAN CABANILLES, JOAQUIM
Supervised by:
  1. Valentín Villaverde Bonilla Director

Defence university: Universitat de València

Fecha de defensa: 26 June 2007

Committee:
  1. Francisco Javier Fortea Pérez Chair
  2. Bernat Martí Oliver Secretary
  3. Josep Maria Fullola Pericot Committee member
  4. Joan Bernabeu Aubán Committee member
  5. Mauro S. Hernández Pérez Committee member

Type: Thesis

Teseo: 137050 DIALNET

Abstract

Aquest treball de Tesi Doctoral s'inscriu dins el corrent de revitalització dels estudis d'indústria lítica tallada per a les etapes més recents de la Prehistòria (Neolític, Eneolític i Edat del Bronze). Fins la dècada de 1980, i per a les etapes indicades, la ceràmica, un nou element de la cultura material sorgit amb el Neolític, havia acaparat pràcticament tota l'atenció com a subjecte i objecte d'estudi, atesa l'alta potencialitat analítica que revestia feta servir, sobretot, per a la caracterització d'horitzons o fases culturals arqueològiques i la seua successió en el temps (establiment de les seqüències cronoculturals). Aquest era el paper tradicional que la pedra tallada havia tingut per als períodes anteriors al Neolític (Epipaleolític, Paleolític), i el que ací se li ha mirat de tornar en part aplicat a la Prehistòria recent valenciana, davall la premissa que la pedra tallada pot introduir matisos a la seqüència cronocultural establida mitjançant la ceràmica o, si més no, completar-la en el sentit d'omplir de major contingut qualitatiu cadascuna de les fases internes. La tipologia estratigràfica és la ferramenta bàsica per a la definició o concreció de seqüències arqueològiques. Aleshores, una atenció especial s'ha posat en l'elaboració d'una tipologia lítica específica per al Neolític i les etapes posteriors, que en mancaven d'una definitiva i d'aplicació generalitzada (àmbit mediterrani peninsular). Entre els diferents models a l'abast, s'ha optat -conforme s'exposa al Capítol I de la tesi- per una tipologia morfodescriptiva convencional, inspirada en les del mateix signe existents per al Paleolític i l'Epipaleolític, però adaptada al Neolític. En aquest procés, s'ha mirat de veure les millores que poden introduir en una tipologia morfodescriptiva les aportacions dels estudis lítics d'estil i els tecnofuncionals, a l'hora sobretot de seleccionar els caràcters de major significació tipològica. Els