La poesía de Joan Fuster

  1. ORTELLS MIRALLES, SALVADOR
Dirigida por:
  1. Ferran Carbó Aguilar Director/a

Universidad de defensa: Universitat de València

Fecha de defensa: 10 de julio de 2017

Tribunal:
  1. Vicent Simbor Roig Presidente/a
  2. Margalida Pons Jaume Secretario/a
  3. Enric Balaguer Pascual Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 490406 DIALNET lock_openTESEO editor

Resumen

LA POESIA DE JOAN FUSTER, per Salvador Ortells Miralles El present treball se centra en l’estudi de la producció poètica de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992), un dels escriptors i intel·lectuals més rellevants de les lletres catalanes de la segona meitat del segle xx. Encara que fou reconegut sobretot com a assagista, també conreà la poesia, l’aforisme, el dietarisme, l’articulisme periodístic, la crítica literària, la traducció i la historiografia, entre altres. Bàsicament, Joan Fuster exercí com a poeta en els seus inicis literaris, però també va conrear la poesia al llarg de la seua vida, encara que d’una manera més subsidiària i circumstancial que no en les dècades dels quaranta i els cinquanta, que és quan donà a conéixer el gruix de la seua obra poètica amb els títols Sobre Narcís (1948), Ales o mans (1949), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). Fins i tot, en els anys anteriors a Sobre Narcís, ja havia publicat un nombre de poemes considerable en la premsa valenciana, molts dels quals foren reintegrats a posteriori en alguns d’aquests poemaris. A més de les obres esmentades, en els anys cinquanta en va escriure dues més, que romangueren inèdites fins la publicació, el 1987, del volum antològic Set de llibres de versos. Ens referim als poemaris Ofici de difunt i Poemes per fer, datats el 1950 i el 1953-1954 respectivament. L’obra poètica fusteriana es completa amb poemes solts que publicà, per encàrrec, en llibres col·lectius i en premsa, i un llarg poema titulat «Elegia a Rabelais», inclòs en el seu Diari 1952-1960. Així mateix, en els anys setanta també va escriure poemes com una col·laboració literària amb l’obra d’artistes plàstics. El nostre estudi pretén sistematitzar, analitzar i oferir una visió global d’aquest corpus poètic, a més de posar a l’abast del lector els poemes inèdits que es conserven a l’arxiu personal de l’autor. En definitiva, l’objectiu que ha guiat la nostra investigació ha estat reivindicar el valor de la poesia de Joan Fuster i revisar el lloc que ocupa en la seua obra literària i en la poesia catalana de postguerra.