Estructura agraria i actituds politiques en un poble de la ribera alta del XuquerAlgemesí, 1600-1875

Zusammenfassung

Després d'una introducció amb comentaris crítics sobre les fonts documentals i metodologia emprades en l'estudi, s'hi passa a la primera part on s'expliquen els aspectes físics (geomorfologia, clima, vegetació) i humans (evolució demogràfica i procés històric de formació del terme) del territori municipal sobre el que es centra el treball. Les estructures agràries són analitzades en la segona part amb tractament evolutiu sota l'Antic Règim i el segle XIX, tot i concloent què des de la crisi central del segle XVII s'implanta un model avançat, flexible i dinàmic, amb tendència al creixement constant, de caire comercial, sense oblidar l'autosuficiència, fonamentat sobre la producció sedera i arrossaire, malgrat la persistència d'alguns trets arcaitzants. Durant el segle XIX, alhora que es produeix la crisi de l'Antic Regim, es desenvolupen factors infraestructurals que propiciaren les transformacions i el creixement agrari (expansió de la superficie conreada, de regadiu, introducció del guano, augment de la ramaderia de treball i millora de les vies de comunicació i transport), ara de caràcter netament capitalista i especulatiu basat en els conreus de l'arròs, el cacauet i el taronger. La tercera part s'ocupa de la correlació entre patrimonis agraris i actituds polítiques del XIX. Clou la tesi amb una relació bibliogràfica i un apèndix documental.