Promoció de la lectura en el marc educatiu

Laburpena

“La promoció de la lectura en el marc educatiu” és un treball de camp que descriu, analitza i planteja uns indicadors d’avaluació d’una experiència realitzada sobre la promoció de la lectura. Aquest treball pretén continuar el camí d’altres investigacions qualitatives que han fixat el seu interés en la lectura, concretament en la lectura a l’aula. L’enfocament qualitatiu que presenta (quasi en la seua totalitat) ve donat per la intenció d’aquesta investigació: la realització d’una recerca molt oberta i flexible que es dirigeix a l’obtenció d’informació, centrada en la pràctica real a l’aula, sobre promoció de la lectura amb l’ús de les tecnologies, atés que el món digital ha irromput amb força en l’àmbit educatiu en els últims temps. L’objectiu general de la investigació és analitzar la promoció de la lectura en el marc educatiu durant tot un curs escolar, agafant com a punt de partida tres centres escolars del nostre entorn. D’aquest objectiu primer es desglossen altres d’específics: observar críticament l’aplicació de les plataformes digitals per a la promoció de la lectura en l’aula a partir dels tres exemples concrets, analitzar i interpretar la utilitat d’aquestes tres experiències reals i, finalment, acostar aquests exemples de pràctiques lectores a les persones interessades així com valorar els assoliments aconseguits per formular indicadors qualitatius que relacionen les pràctiques de lectura amb les tecnologies. Cadascun d’aquests objectius específics coincideix al mateix temps amb una metodologia: l’estudi de casos múltiple, el grup de discussió i, en darrer lloc, la triangulació. El desenvolupament d’aquest treball de camp s’estructura en una sèrie de fases que ens facilita el seguiment compartit d’objectius i metodologies utilitzades al llarg de la investigació. El treball està estructurat en tres grans blocs. El primer bloc presenta l’estat de la qüestió i abraça tres grans camps: el marc legislatiu, el marc de la investigació i la Web 2.0. El segon bloc planteja les metodologies pel que fa a la investigació en la lectura i proposa la metodologia que se seguirà al treball de camp per poder acomplir els objectius formulats. El treball pràctic és el tercer gran bloc d’aquest estudi, on es duu a terme una anàlisi majoritàriament qualitativa amb un estudi de casos inicial i la posterior triangulació d’informació. Una triangulació que s’aconseguirà a partir de tres punts de vista: el dels professors, el de l’alumnat i el de l’observadora. Finalment, es tanca la investigació amb unes conclusions que pretenen contribuir a la confecció d’un protocol futur sobre les pràctiques de lectura a l’aula amb l’ús de les tecnologies. L’estat de la qüestió s’estructura en tres parts. En la primera part es descriu la legislació que regula la promoció de la lectura en el marc del centre educatiu. Es mostren les recomanacions de l’IFLA/UNESCO, es dóna una visió del marc legal estatal i es revisa el marc legislatiu referent a la lectura en cada comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb l’objectiu d’elaborar una comparativa amb el marc legal al País Valencià. La segona part presenta una selecció d’obres centrades en la promoció de la lectura i la biblioteca escolar. Aquests estudis es classifiquen en informes centrats en l’estat de la lectura a Espanya, obres de definició, caracterització, reflexió i metodologia d’anàlisi i, en últim lloc, treballs de camp. La tercera part ofereix una panoràmica general de les plataformes digitals sobre promoció de la lectura que hi ha durant el període de la investigació a Espanya. D’una banda, es mostren les plataformes de què disposa l’Administració central i les diferents administracions autonòmiques i d’altra, les plataformes de les institucions més representatives relacionades amb el foment de la lectura i les iniciatives individuals més significatives que s’han dut a terme al País Valencià. Dos són els apartats dedicats a la metodologia. El primer presenta un estat de la qüestió sobre les principals metodologies aplicades a la investigació en lectura; el segon apartat descriu el marc metodològic que aplicarem en aquesta investigació. La primera part són estudis referencials que apareixen inclosos en la descripció dels mètodes, plantejaments i tècniques utilitzades que parteixen de la investigació qualitativa. La segona part es correspon amb la utilització dels mètodes i les tècniques seleccionats per a la investigació que apareixen descrites a partir dels autors tractats així com l’adaptació que s’ha dut a terme. També hi apareix el grup de treball que participa a la investigació: una investigadora, tres professors mediadors que realitzen la funció d’observadors participants i una selecció d’alumnes que participen com a subjectes. Els professors i alumnes són els actors que protagonitzen aquest treball. El treball de camp es divideix en tres parts, cadascuna de les quals coincideix amb un mètode utilitzat: l’estudi de casos, el grup de discussió i la triangulació. L’estudi de casos presenta el context i els participants que han estat observats. La descripció s’inicia amb els centres escollits, continua amb els professors seleccionats i tot seguit es donen a conéixer els estudiants triats. Finalitza amb les plataformes digitals que s’han fet servir. Al grup de discussió, s’explica com s’ha format i dut a terme. Es concreten els membres, les característiques, les funcions, la ubicació, la llengua i l’estructura de cadascuna de les sessions. Es descriuen les quatre reunions del grup de discussió que s’han realitzat a través de la informació de les actes. També apareixen els compromisos de participació a què han arribat els professors, els alumnes seleccionats i la investigadora. La triangulació s’estructura partint de les tres perspectives: la informació dels professors, la informació dels alumnes i la informació de l’observadora. La perspectiva del professor l’obtenim de les entrevistes en profunditat i de les intervencions realitzades al grup de discussió. El punt de vista dels alumnes es reflecteix en l’anàlisi quantitativa del qüestionari grupal i en l’anàlisi qualitativa de les històries de vida individuals i col•lectives, i dels relats de vida dels participants voluntaris. La informació de la investigadora-observadora ens ve donada per quatre tècniques: el diari personal, l’observació presencial aconseguida amb les visites als centres, l’observació virtual de les plataformes digitals i, finalment, l’anàlisi del discurs dels textos generats durant la investigació, els textos creats pels alumnes a l’aula, els textos generats pels alumnes per a la investigació i els textos generats pels professors sobre la creació dels alumnes. Pel que fa a la transcripció de les entrevistes enregistrades i les històries de vida mantingudes a través del xat del Messenger, cal apuntar que s’ha regularitzat d’acord amb la normativa. S’ha fet una adaptació morfosintàctica a la varietat estàndard. No obstant això, i malgrat que s’ha establit aquest criteri, s’han mantingut col•loquialismes i expressions populars pel seu interés en la investigació, així com l’ús d’emoticones, rialles i onomatopeies significatives. Aquesta investigació conclou amb el desenvolupament dels nou objectius específics plantejats i derivats de l’objectiu primer, que ens serviran de conclusions. Finalment, i després de l’exposició de la bibliografia utilitzada, apareixen els apèndixs en format digital. Hi ha un total de vint apèndixs dels quals únicament hi apareixen numerats a l’índex onze, ja que, com es mostra a l’apartat corresponent, els últims nou apèndixs es presenten en document sonor MP3.