Dinàmiques econòmiques i ús de les llengües minoritzades. El cas de la digitalització comercial al País Valencià

  1. Lluís Català i Oltra
  2. Clemente Penalva Verdú
Journal:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Year of publication: 2023

Issue Title: Llengua i economia

Issue: 33

Pages: 67-80

Type: Article

DOI: 10.2436/20.2504.01.204 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Treballs de sociolingüística catalana

Abstract

Through a descriptive study on the analysis of the web content of companies and entities representing the commercial offering in the Valencian Country, this article focuses on the electronic presence of the Catalan language, from the information on products and services to the possibility of making monetary transactions. The results show that there is an almost absolute absence of Catalan in the Valencian companies that deal directly with customers in their establishments when a part of this service is technologically mediated. However, by expanding the focus to embrace the entire digital panorama of languages and to offer a prospective vision, the possibility of finding commercial transaction information and tools in the Catalan language is increased in two spheres, both of which are observed to involve trends in the current economic, political and cultural dynamics. These two spheres are, on the one hand, the multinational direct sales companies and the large international platforms that centralise a large number of commercial transactions, and, on the other hand, the local entities which also operate in the market and have a system of alternative economic relations and practices linked to their territory, such as the social and solidarity-based economy and ethical financing. Our conclusion is that due to the global/local dynamics, and from the perspective of the competition between linguistic markets, economic actors (entrepreneurs and prosumers) reproduce ideological structures in their linguistic practices. The configuration of the competition between the three languages with the greatest presence (Spanish, Catalan and English) could be the product of the interaction between two types of language-related discourse: market discourse (seeking profit) and identity discourse (showing pride).

Bibliographic References

  • Alonso, Luis Enrique (2007). «Las nuevas culturas del consumo y la sociedad fragmentada». Pensar la Publicidad, vol. 1, núm. 2, p. 13-32.
  • Belk, Russell (2014). «Sharing versus pseudo-sharing in web 2.0». Anthropologist, vol. 18, núm. 1, p. 7-23.
  • Botsman, Rachel; Rogers, Roo (2010). What’s mine is yours: The rise of collaborative consumption. Nova york: Harper Collins.
  • Bourdieu, Pierre (2001). Langage et pouvoir symbolique. París: Seuil.
  • Canyelles, Josep Maria (2010). «Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses». Revista de Llengua i Dret, núm. 54, p. 245-276.
  • Castelló, Rafael; Moya, Ferran (2021). «El mercat lingüístic valencià: de l’especulació i els seus efectes (1995-2015)». Quaderns d’Estudi. València: Universitat de València.
  • Castells, Manuel (1999). La era de la información: Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza.
  • Castro, Nazaret; Villadiego, Laura (2014). Carro de combate: Consumir es un acto político. Madrid: Clave Intelectual.
  • Català-Oltra, Lluís; Penalva-Verdú, Clement (2021). «The use of languages by Valencian business-to-consumer service companies in their telematic communications». HERMES: Journal of Language and Communication in Business, núm. 61, p. 23-40.
  • Català-Oltra, Lluís; Penalva-Verdú, Clement (2022). Comunicació telemàtica d’empreses valencianes B2C. València: Generalitat Valenciana.
  • Croft, Jennifer (2018). «Mind your own business: The Oslo recommendations and the linguistic rights of national minorities in economic life». A: Ulasiuk, Iryna; Hadîrcă, Laurentiu; Romans, William (ed.). Language policy and conflict prevention. Leiden (Països Baixos): Brill: Nijhoff, p. 52-65.
  • Cunliffe, Daniel; Pearson, Nich; Richards, Sarah (2010). «E-commerce and minority languages: A Welsh perspective». A: Kelly-Holmes, Helen; Mautner, Gerlinde (ed.). Language and the market. Nova york: Palgrave Macmillan, p. 135-147.
  • Espas 2016 = European Strategy and Policy Analysis System (2016). Tendencias mundiales hasta 2030: ¿puede la Unión Europea hacer frente a los retos que tiene por delante?. Luxemburg: Oficina de Publicacions de la Unió Europea.
  • Giddens, Anthony (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza.
  • Gisbert, Antoni (2019). «El valencià en l’àmbit socioeconòmic: on tot està per fer i tot és possible». Quaderns d’Estudi. València: Universitat de València. Càtedra de Drets Lingüístics.
  • Gómez-Benito, Cristóbal; Lozano, Carmen (2014). «Constructing food citizenship: Theoretical premises and social practices». Italian Sociological Review, núm. 4, p. 135-156.
  • Heller, Monica; Duchêne, Alexandre (2012). «Pride and profit: Changing discourses of language, capital and nation-state». A: Duchêne, Alexandre; Heller, Monica (ed.). Language in late capitalism: Pride and profit. Nova york; Londres: Routledge, p. 1-21.
  • INE 2021 = Instituto Nacional de Estadística (2021). Encuesta sobre el uso de TIC y comercio electrónico en las empresas [en línia]. <https://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/ operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176743&menu=ultiDatos&idp=1254735 576692> [Consulta: 22 gener 2022].
  • Instituto Cervantes (2018). El español en el mundo: Anuario del Instituto Cervantes 2018. Madrid: AEBOE: Instituto Cervantes.
  • Jones, Meirion Prys (2013). Las lenguas en peligro de desaparición y diversidad lingüística en la Unión Europea. Brussel·les: Parlament Europeu.
  • Kornai, András (2013). «Digital language death». PLoS ONE [en línia], vol. 8, núm. 10, p. e77056. <https://doi.org/10.1371/journal.pone.0077056>.
  • Matties, Aila-Leena; Närhi, Kati (ed.) (2016). The ecosocial transition of societies: The contribution of social work and social policy. Nova york: Routledge.
  • Maudos, Joaquín; Mínguez, Consuelo (2020). El equipamiento digital de las empresas valencianas y los retos del COVID-19. València: IVIE.
  • Melero, Maite (2018). «El futur de les llengües en l’era digital: oportunitats i bretxa lingüística». Revista de Llengua i Dret, núm. 70, p. 152-165.
  • Ninyoles, Rafael L. (2017). Conflicte lingüístic valencià. El País Valencià a l’Eix Meditarrani. Alacant: Universitat d’Alacant. [1a ed., 1969]
  • Pérez-Alonso, yaiza (2021). Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial. Tesi doctoral. Universitat de València.
  • Plataforma per la Llengua (2016). Informe CAT: 50 dades sobre la llengua catalana 2016 [en línia]. <https://www.plataforma-llengua.cat/media/upload/pdf/informecat-2016-web _1462260429.pdf> [Consulta: 4 gener 2022].
  • Riera, Elvira (2008). Ètica, política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
  • Ritzer, George (2006). La globalización de la nada. Madrid: Popular.
  • Robertson, Roland (1992). Globalization: Social theory and global culture. Londres: Sage.
  • Sanchis, Joan Ramon (2018). Guia de finances ètiques, cooperatives i locals de la Comunitat Valenciana. València: Universitat de València.
  • Slee, Tom (2016). Lo tuyo es mío: Contra la economía colaborativa. Madrid: Taurus.
  • Solé, Joan (2009). «El món socioeconòmic i associatiu». A: Vallverdú, Francesc (cur.). Simposi Internacional sobre el Català al Segle XX: Balanç de la situació i perspectives de futur. Barcelona: IEC, p. 203-228.
  • Solé, Joan; Castaño, Jonathan; Díaz, Agustí (2005). «Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya». Noves SL: Revista de Sociolingüística, núm. 2, p. 1-15.
  • UNESCO (2005). Measuring linguistic diversity on the Internet. París: UNESCO. Institute for Statistics.
Data source: Dialnet