Art rupestre a l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Del Cogul a Kyoto

  1. Hernández Herrero, Gemma
  2. Hernández Pérez, Mauro S.
Journal:
Catalan Historical Review

ISSN: 2013-4088

Year of publication: 2013

Issue: 6

Pages: 129-146

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Catalan Historical Review

Sustainable development goals

Abstract

La Roca dels Moros del Cogul és el primer conjunt de pintures prehistòriques documentat a Catalunya i va ser des del moment del seu descobriment, l'any 1908, un referent de l'art prehistòric peninsular; la seva existència adquirí un ressò internacional equiparable a l'assolit pels bisons d'Altamira. La història de la Roca dels Moros del Cogul és la història de l'art rupestre prehistòric del vessant oriental de la península Ibèrica. A partir d'aquest conjunt, es fa una síntesi dels resultats de la investigació sobre l'art rupestre postpaleolític a l'arc mediterrani de la península Ibèrica durant més de cent anys, sense oblidar els esforços realitzats des de les administracions per avançar en la conservació i protecció d'aquest tipus de jaciments arqueològics, cosa que va fer possible la inclusió de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Bibliographic References

  • C. Rocafort. «Les pintures rupestres de Cogul». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), XVIII, núm. 158 (1908), p. 65-73.
  • M. Góngora y Martínez. Antigüedades prehistóricas de Andalucía. Imprenta C. Moro, Madrid 1868.
  • R. Viñas i J. Castells. «Art prehistòric, art rupestre. Les primeres manifestacions artístiques». A: Xavier Barral i Altet (dir.). Art de Catalunya = Ars Cataloniae. Vol. 8. Pintura antiga i medieval. L’Isard, Barcelona 1997-1999, p. 12-37.
  • S. Vilaseca. «Las pinturas rupestres naturalistas y esquemáticas de Mas del Llort en Rojals (provincia de Tarragona)». Archivo Español de Arqueología (Madrid), núm. xxiii (1944), p. 371-383.
  • H. Breuil i J. Cabré. «Les peintures rupestres du bassin inférieur de l’Ebre. II. Les fresques à l’aire libre de Cogul. Province de Lérida (Catalogne)». L’Anthropologie (París), núm. xx (1909), p. 1-21.
  • M. Almagro Basch. El covacha con pinturas rupestres de Cogul (Lérida). Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1952.
  • J. Cabré. El arte rupestre en España. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid 1915.
  • A. Alonso Tejada i A. Grimal Navarro. L’art rupestre del Cogul. Primeres imatges humanes a Catalunya. Pagès editors, Lleida 2007.
  • El calc, realitzat el 1985, ha estat publicat per R. Viñas, E. Sarrià i A. Alonso. «Noves dades sobre el conjunt rupestre de la Roca dels Moros (Cogul, les Garrigues, Lleida)». A: Tribuna d’Arqueologia 1986-1987. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1987, p. 31-39.
  • També a Art de Catalunya = Ars Cataloniae, p. 12-37; Art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Catàleg d’exposició. Textos de Gemma
  • P. Ferrer i E. Català. Arte Rupestre en Alicante. Fundación Banco Exterior, Alacant 1988. 311 p.
  • M. A. Mateo Saura. «La cronología neolítica del arte levantino, ¿realidad o deseo?». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló (Castelló de la Plana), núm. 26 (2008), p. 7-27.
  • A. Beltrán. «Cronolo- gía del Arte Levantino. Cuestiones críticas». A: Cronología del Arte Levantino. Real Academia de Cultura Valenciana, València 1999, p. 7-35;
  • V. Baldellou. «Cuestiones en torno a las pinturas rupestres post-paleolíticas en Aragón». BARA, núm. 2 (1999), p. 67-86;
  • E. Ripoll Perelló. «El debate sobre la cronología del arte levantino». Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 22 (2001), p. 267-280.
  • M. Cruz Berrocal. «Los sistemas de Arte Rupestre en entornos locales». A: Mauro Severo Hernández Pérez i Jorge A. Soler Díaz. Actas del Congreso de Arte Rupestre en la España Mediterránea. Alicante, 25-28 de octubre de 2004. Instituto Juan Gil-Albert i CAM, Alacant 2005, p. 161-168;
  • J. L. Royo i J. A. Benavente, Val del Charco del Agua Amarga (Alcañiz, Teruel). Un modelo para la protección y difusión del Arte Rupestre Aragonés. Ajuntament d’Alcanyís i Gobierno de Aragón, Alcanyís 1999.
  • J. Martínez García. «Andalucía Oriental y la periferia sur del Arte Rupestre Levantino». A: Pintura rupestre levantina en Andalucía. Catálogo. Sevilla 2005, p. 8-35.
  • S. Fairén Jiménez. El paisaje de la neolitización. Arte rupestre, poblamiento y mundo funerario en las comarcas centro-meridionales valencianas. Universitat d’Alacant, Alacant 2006.
  • J. F. Ruiz, M. Mas, A. Hernanz, M. W. Rowe, K. L. Steelman i J. M. Gavira. «First radiocarbon dating of oxolate crust over spanish prehistoric rock art». INORA, núm. 46 (2006), p. 1-5.
  • C. Olaria. «Las representaciones grabadas en el contexto territorial del Arte Paleolítico final i postpaleolítico del Mediterráneo peninsular». Kalathos, núm. 24-25 (2005-2006), p. 85-104;
  • C. Olaria. Un passeig per la Prehistòria. Guia de l’art rupestre llevantí de Castelló. Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2007.
  • I. del Pan i P. Wernert. Interpretación de un adorno en las figuras humanas masculinas de Alpera y Cogul. Ensayo de etnografía comparada. Tipografía de Fontanet, Madrid 1915, p. 1-11;
  • J. de Morgan. L’humanité préhistorique. Esquisse de préhistoire générale. Renaissance du livre, París 1921, p. 261.
  • C. Rocafort. «Les pintures rupestres de Cogul». La Veu de Catalunya (Barcelona), 10 d’abril de 1908, p. 3;
  • C. Rocafort. «Les pintures rupestres de Cogul». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any xviii, núm. 158 (1908), p. 65;
  • Per a més informació, vegeu: G. Fabre, M. Mayer i I. Rodà. Inscriptions romaines de Catalogne, II, Lérida. Barcelone (sauf Barcino), París 1985.
  • R. Viñas i M. J. Conde. «Elementos ibéricos en el arte rupestre del Maestrazgo (Castellón)». A: Actas del XIX Congreso Nacional de Arqueología. Ponencias y comunicaciones (Castellón, 1987). Vol. II. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Saragossa 1989, p. 285-295.
  • A. Beltrán. Mito, misterio y sacralidad. Biblioteca Aragonesa de Cultura, Saragossa 2002.
  • J. Aparicio, A. Beltrán i J. Boronat. Nuevas pinturas rupestres en la Comunidad Valenciana. Academia de Cultura de Valencia, València 1988, col·l. «Sèrie Arqueològica», núm. 13, 129 p.
  • B. Martí Oliver i M. S. Hernández Pérez. El Neolític valencià. Art rupestre i cultura material. Diputació de València, València 1988.
  • G. Pérez Botí. «La Cova de la Sarsa (Bocairent, Valencia). La decoración figurada de su cerámica neolítica. Una aproximación cronocultural». Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 10 (2001).
  • B. Martí i J. Juan-Cabanillas. «La decoració de les ceràmiques neolítiques i la seua relació amb les pintures rupestres dels Abrics de la Sarga». A: M. S. Hernández i J. M. Segura (coord.), La Sarga. Arte rupestre y territorio. Ajuntament d’Alcoi i CAM, Alcoi 2002, p. 147-170;
  • P. Torregrosa i M. F. Galiana. «El arte esquemático del Levante peninsular: una aproximación a su dimensión temporal». Millars (Universitat Jaume I, Castelló de la Plana), vol. xxiv (2001), p. 153-198.
  • M. S. Hernández Pérez. «Las imágenes en el Arte macroesquemático». A: Trinidad Tortosa i Juan Antonio Santos Velasco. Arqueología e iconografía: indagar en las imágenes. L’Erma di Bretschneider, Roma 2003, p. 41- 58.
  • M. S. Hernández Pérez, P. Ferrer i E. Català. L’art macroesquemàtic. L’albor d’una nova cultura. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina 1994; M. S. Hernández PéCatalan Historical 6 (Cat).
  • Concurs literari per a escolars de 6 a 16 anys. Condàmos un conde. Hèistoria. Concors literari entà escolars de 6 a 16 ans. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 2008.
  • Trabajos de Prehistoria, núm. 59.1 (2002), p. 49-64;
  • M. A. Mateo Saura. «En la controversia de la cronología del arte rupestre levantino». Cuadernos de Arte Rupestre, núm. 2 (2005), p. 127- 156;
  • Sobre cronología i entorns neolítics, vegeu P. Utrilla. El Arte Rupestre en Aragón. Caja de Ahorros de la Inmaculada de Aragón, Saragossa 2000, p. 77-80;
  • V. Baldellou. «Cuestiones en torno a las pinturas...», op. cit.; V. Baldellou i P. Utrilla. «Arte rupestre y cultura material en Aragón: presencias y ausencias, convergen cias y divergencias». Bolskan, núm. 16 (1999), p. 21-27;
  • R. Martínez Valle i V. Villaverde Bonilla (ed.). La Cova dels Cavalls en el Barranc de la Valltorta. Museu de la Vall torta, Tírig 2002;
  • M. S. Hernández Pérez i B. Martí Oliver. «El arte rupestre de la fachada mediterránea: entre la tradición epipaleolítica y la expansión neolítica». Zephyrus, núm. 52-53 (2000-2001), p. 241-261;
  • J. Martínez García. «Compartir el tiempo y el espacio: pinturas rupestres postpaleolíticas del levante peninsular». A: R. Martínez Valle (coord.). Arte rupestre en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana, València 2006, p. 179-193.
  • J. Martínez García. «La pintura rupestre esquemàtica com a estratègia d’ocupació del territori». Cota Zero, núm. 16 (2000), p. 65-87;
  • J. Martínez García. «Pintura rupestre esquemática: el panel, espacio social». Trabajos de Prehistoria, núm. 59.1 (2002), p. 65-87.
  • G. García Atiénzar. «Occupazione e sfruttamento del territorio nel Neolitico: l’alto e medio bacino del fiume Serpis (Alicante, Spagna)». Bullettino di Paletnologia Italiana, núm. 96 (2005-2007), p. 17-36;
  • M. S. Hernández Pérez. «Arte esquemático en la fachada oriental de la Península Ibérica». Zephyrus, núm. lix (2006), p. 199-214;
Data source: Dialnet