El conjunt arqueològic del Tossal del MorquíAportacions al coneixement de la Protohistoria (s. IX al III a.n.e.) a les comarques centrals valencianes

  1. Ignasi Grau Mira 1
  2. Salvador Cloquell Estevan
  3. Pere Roselló Sendra
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Journal:
Archivo de Prehistoria Levantina

ISSN: 0210-3230

Year of publication: 2018

Volume: 32

Pages: 81-103

Type: Article

More publications in: Archivo de Prehistoria Levantina

Sustainable development goals

Abstract

Research in the Iberian Iron Age site of El Tossal del Morquí (Terrateig-Llocnou de Sant Jeroni, Valencia province) is presented. We have carried out topographical characterization assisted with geospatial technologies, archaeological surveys and excavations. The results show a wide sequence of occupation dated from the 9th to the 3rd centuries BC. We have identified funerary spaces, a large settlement area and a possible cult place.The extensive occupation and the complex structure of the site reveal the importance of this centre and its strategic role in the control of the territory in the Valencia central region

Bibliographic References

  • ABAD, L. i SALA, F. (1993): El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante). Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 90), València.
  • ABAD, L.; SALA, F. (eds.); GRAU, I.; MORATALLA, J.; PASTOR, A. i TENDERO, M. (2001): Poblamiento ibérico en el Bajo Segura: El Oral (II) y la Escuera. RAH, Madrid.
  • ABAD, L.; SALA, F. i GRAU, I. (eds.) (2005): La Contestania Ibérica. Treinta años después. Universitat d’Alacant, Alacant.
  • ALMAGRO-GORBEA, M. (1973): Los campos de túmulos de Pajaroncillo (Cuenca).Excavaciones Arqueológicas en España 83, Madrid.
  • APARICIO, J.; GURREA, V. i CLIMENT, S. (1983): Carta arqueológica de la Safor. Gandia.
  • ARTEAGA, O. i SERNA, J. (1975): “Los Saladares-71”. Noticiario Arqueológico Hispánico , 3, p. 7-140.
  • BOLUFER, J. i VIVES-FERRANDIZ, J. (2003): “Un nou jaciment arqueològic al Montgó: La Plana Justa (Xàbia)”. IV Congrés d’estudis de la Marina Alta, Vol. 1, p. 109-138
  • BONET, H. (1995): El Tossal de Sant Miquel de Llíria: la antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria de València, València.
  • BONET, H.; GRAU, I. i VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2015): “Estructura social y poder entre las comunidades ibéricas de la franja central mediterrània”. En M.C. Belarte, D. Garcia i J. Sanmartí (eds.): Les estructures socials a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a Aurora Martín i Enriqueta Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 7 al 9 de marc de 2013). Universitat de Barcelona - ICAC (Arqueomediterrània, 14), Barcelona, p. 251-272.
  • BONET, H. i MATA, C. (1997): “La cerámica ibérica del siglo V aC en la Edetania”. Recerques del museu d’Alcoi, 6, p. 31-47.
  • BONET, H. i MATA, C. (2000): “Habitat et territoire au Premier Âge du Fer en Pays Valencien”. En Mailhac et Le Premier Âge du Fer en Europe Occidentale. Hommages à Odette et Jean Taffanel (Carcassonne, 1997). Monographies d’Archéologie Méditerranéenne7, Lattes, p. 61-72.
  • BONET, H. i MATA, C. (2002): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 99), València.
  • BONET, H. i MATA, C. (2009): “El urbanismo ibérico en el área valenciana. El oppidum como centro de poder y reflejo del tejido social”. Butlletí Arqueològic, V, 31, p. 107-144.
  • BONET, H.; MATA, C. i MORENO, A. (2008): “Iron Age Landscape and Rural Habitat in the Edetan Territory, Iberia (4th–3rd centuries BC)”. Journal of Mediterranean Archaeology, 21.2, p. 165-189.
  • FLETCHER, D. i GISBERT, J.A. (1994): “Hallazgo de una inscripción ibérica en el Camí del Molí (Terrateig, Valencia)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXI, p. 341-346.
  • GARCÍA BORJA, P.; CARRIÓN, Y.; IBORRA, M.P.; GUTIÉRREZ, C.; LÓPEZ, D.; MIRET, C.; MONTERO, I.; PASCUAL, J.L.; PÉREZ, G.; ROVIRA, S.; VALERO, A. i VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2013): “Nuevas aportaciones al horizonte del Bronce Final de la vital (Gandia, València)”. Saguntum , 45, p. 79-100.
  • GIL-MASCARELL, M. (1971): Yacimientos ibéricos de la región valenciana: Estudio de poblamiento. Tesi Doctoral, Universitat de València.
  • GONZÁLEZ PRATS, A. (1983): Estudio arqueológico del poblamiento antiguo de la Sierra de Crevillente (Alicante).Universitat d’Alacant, Alacant.
  • GONZÁLEZ PRATS, A. (2002): La necrópolis de cremación de les Moreres (Crevillente, Alicante). Universitat d’Alacant, Alacant.
  • GRAU MIRA, I. (2002): La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica . Universitat d’Alacant, Alacant.
  • GRAU MIRA, I. (2005): “El territorio septentrional de la Contestania”. En L. Abad Casal, F. Sala Sellés i I. Grau Mira (eds.): La Contestania Ibérica. Treinta años después. Universitat d’Alacant, Alacant, p. 73-90.
  • GRAU MIRA, I. i SEGURA MARTÍ, J.M. (2013): El oppidum ibérico de El Puig d’Alcoi. Asentamiento y paisaje en las montañas de la Contestania. Museu d’Alcoi, Alcoi.
  • GUÉRIN, P. (2003): El Castellet de Bernabé y el horizonte Ibérico Pleno edetano. Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 101), València.
  • LILLO CARPIO, P.A. (1980): “Las religiones indígenas de la Hispania antigua en el Sureste Peninsular. El santuario del Recuesto (Cehegín)”. Anales de la Universidad de Murcia, 38/4, p. 195-208.
  • LLOBREGAT, E. (1972): Contestania Ibérica. Col. Publicacions del Instituto de Estudios Alicantinos, Serie II, núm. 2, Alacant.
  • MATA, C. i BONET, H. (1993): “La cerámica ibérica: ensayo de tipologia”. Homenaje a E. Pla.Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 89), València.
  • MONRAVAL, M. (1992): La necrópolis ibérica de El Molar (San Fulgencio- Guardamar del Segura, Alicante). Catálogo de fondos del Museo Arqueológico, V, Alacant.
  • OLCINA, M.; GRAU, I. i MOLTÓ, S. (2000): “El sector I de la Serreta: Noves perspectives sobre l’ocupació de l’assentament”. Recerques del museu d’Alcoi, 9, p. 119-144.
  • PEÑA, J.L.; TEJEDO, E.; GRAU, E. i MARTÍ, M.A. (1996): El poblado de la Mola d’Agres. Homenaje a Milagros Gil-Mascarell Boscà.València.
  • PÉREZ BALLESTER, J. (2011): “El poblamiento ibérico en el entorno”. En H. Bonet i J. Vives-Ferrándiz Sánchez (coords.):La Bastida de les Alcusses, 1928-2010. Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia, València, p. 49-61
  • PÉREZ BALLESTER, J. i BORREDA, R. (2008): “El territorio y el poblamiento de Saitabi”. En V. Villaverde, J. Pérez i A.C. Ledo (coords.): Prehistoria, Arqueología y Antigüedad. Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva, p. 269-286.
  • PÉREZ BALLESTER, J.; CARMONA, P.; RIBERA, A. i PASCUAL, G. (2010): “Puertos y fondeaderos en la costa valenciana: interacciones económicas y culturales (s. VII a.E.-s. I d.E.)”. En ‘Meetings between Cultures in the Ancient Mediterranean’, XVII International Congress of Classical Archaeology (Sesión: Infrastrutture della navigazione e dei commerci nel Mediterraneo (età arcaica - I sec. d.C.): topografia dei litorali e dinamiche storico-economiche), Roma 2008. Bolletino di Archeologia On Line , I, p. 14-35.
  • PÉREZ JORDÀ, G.; BERNABEU AUBÁN, J.; CARRIÓN MARCO, Y. i GARCÍA PUCHOL, O. (2011): La Vital (Gandia, Valencia): vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C. Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 113), València.
  • PÉREZ NEGRE, J. (2007): “La villa romana de Terrateig (Vall d’Albaida). Resultados preliminares y de análisis del material”.Caesaraugusta, 78, p. 587-600.
  • RAMÓN TORRES, J. (1995): Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo Central y Occidental . Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • RIBERA, A. i BOLUFER, J. (2008): “Fortificaciones medievales andalusíes en la Vall d’Albaida”. Actas del IV Congreso de Arqueología Peninsular, 2004, p. 19-28.
  • SALA, F. (1995): La cultura ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III a.de C.Instituto Gil-Albert, Alacant.
  • SOLER, A. (2009): Llocnou de Sant Jeroni: Geografia, història i patrimoni.Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni, Llocnou de Sant Jeroni.
  • VIVES-FERRÁNDIZ, J. i MATA, C. (2011): “La ocupación del hierro antiguo al ibérico antiguo”. En G. Pérez Jordà, J. Bernabeu Aubán, Y. Carrión Marco, O. García Puchol, L. Molina Balaguer i M. Gómez Puche (eds.): La Vital (Gandia, Valencia): vida y muerte en la desembocadura del Serpis durante el III y el I milenio a.C. Servei d’Investigació Prehistòrica, Diputació Provincial de Valencia (Trabajos Varios del SIP, 113), València. p. 35-52.
  • VV.AA. (2010): La Necrópolis de Sant Joaquim de la Menarella (Forcall, Castellón). La práctica de la incineración en la comarca de Els Ports. Parque Eólico de Refoyas. Zona II del Plan Eólico Valenciano . Generalitat Valenciana València.